Que tengáis un buen inicio de semana.
--------------------------------------------------
És clar que no perquè no era un home: era un nen. És el Nen del seu Pare !
--------------------------------------------------
Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m'acullen a mi. Sobretot no menyspreeu cap d'aquests petits: us asseguro que els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare en el cel.
Sempre he passat de puntetes per aquest fragment perquè sempre m’ha semblat que deia massa coses. Tantes que si les volia glossar tancava automàticament la porta a la gran possibilitat que Jesús m’obre amb aquestes paraules
Comencen dient «si no us t o r n e u ». Ens diu que possibilitat hi és, que és possible —que no és impossible!— d’entrar al regne, de ser un nen.
Jesús és el nen del pare. Ho és i tota la seva vida i les seves paraules en són un reflex. I com que això és així, dir qualsevol altre cosa és anar al desastre segur. El seu llenguatge està fet de paraules simples, quotidianes, «humils»: Pare, Amor, Mare, Ànims, Llavor, Vida, Amics: «—Nois, no teniu res per a menjar?» [Jn 21,6] i ens convida i ens ensenya a imitar-lo també en això. Amb els pescadors, el llenguatge dels pescadors. Sembla que ens digui posant-se el dit als llavis: «Si voleu ser humils de cor com jo, cal que aprengueu a fer com els nens, cal que aneu reduïnt progressivament el vostre llenguatge —el llenguatge ampulós dels que creuen que saben alguna cosa— fent-lo cada vegada més pobre fins que aconseguiu dir tan sols una sola paraula: Abbà, Pare! Això és tot».
I com que aquest tot és així de simple el millor serà que no el compliquem gaire
Potser només «tornant» a aquesta actitud —és a dir: «callant»— puguem descobrir encara ara la seva presència amorosa, ardent, actualíssima
El llenguatge de l’Antic Testament està fet de paraules que semblen agraïr que les comentem, que en parlem, que les glossem, que les comparem. El «lirisme» dels Salms, la «poesia» del Càntic, les «interpretacions» de les gran paraules dels Profetes, les «concomitàncies» entre elles, etc
En canvi, els evangelis no. Què dir de la «vida» pròpiament dita que no siguin tonteries? Tot són coses quotidianes, molt properes a nosaltres i a la nostra vida. Tots vivim i sabem què vol dir això: seria un tòpic, un lloc comú, una bajanada, una ximpleria, una poca-soltada o una banalitat voler explicar que vivim i de què es tracta aquest ofici de viure
També hi he pensat llargament arran de l’expressió atribuïda a santa Teresa de Lisieux: «la infantesa espiritual». No sóc entès en el tema però diria que sobta en la santa l’exquisitesa del seu llenguatge que sempre acaba parlant de coses simplíssimes. Em fa l’efecte d’una persona extraordinariament intel·ligent i llegida i que, de tant que ho era, va fer-se sàvia del tot: va triar de rebaixar el seu llenguatge, els seus plantejaments per preferir, com si ens fés l’ullet, de parlar dels fets quotidians com ara la pietat, la devoció o... les flors: coses in-significants
Em sembla que era perfectament conscient del seu «rebaixament» intel·lectual i la gran virtud va ser el no amagar-lo. Com si digués: «Sóc perfectament conscient que els metges pensen que pateixo d’un grau elevat d’infantilisme, detecto perfectament i amb detall com els espabilats em prenen el pèl i s’aprofiten de mi. Tranquil·lament els podria cantar la canya —«però tu què t’has cregut, et penses que sóc tonta?»— però no: he triat una altra cosa, he preferit el silenci, la simplicitat
L’exclamació dels guardes enviats a detenir Jesús és contundent: «Ningú no ha parlat mai com aquest home» [Jn 7,46]
És clar que no perquè no era un home: era un nen. És el Nen del seu Pare !
No hay comentarios:
Publicar un comentario